Antònia Vicens
(Santanyí, 1941) es una de las autoras más importantes de la literatura catalana.
Se da a conocer como narradora en 1964 con el libro de relatos Banc de fusta. Su primera novela, 39º a l’ombra, obtiene el Premi Sant Jordi de 1967. Posteriormente publica Material de fulletó (1971), La festa de tots els morts (1974), La santa (1980), Quilòmetres de tul per a un cadàver (1980), Gelat de maduixa (1984), Terra seca (1987), Febre alta (1988), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007), Ànima de gos (2010), Quasi un miracle. Tots els contes (2022) y Crideu la mort errant, digueu-me on va (2024).
En 2009 ve la luz su primer poemario, Lovely, al cual le seguirán Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017: Premi Cavall Verd de la Crítica, Premio Nacional de Poesía y Premio Ciampi Valigie Rosse), Pare què fem amb la mare morta (2020: Premi de la Crítica Serra d’Or) y Agafa la teva creu (2025), todos ellos incluidos en este volumen.
Ha recibido varias distinciones al conjunto de su obra. Entre otras: la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2022), la Medalla d’Or del Govern Balear y la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministerio de Cultura (2024). En 2022 fue nombrada hija predilecta de Mallorca.